Formulari de cerca

AJUNTAMENT

DE LLOMBAI

Llocs d'interés
 

Esglèsia parroquial de la Santa Creu

 
Fundada pel bisbe Ramon Gastó el 1329, nomenava vicaris a Catadau, Alfarb i antic castell d'Alèdua, i estava dedicada als sants Joans. Aquest temple fou integrat al convent dels dominics, bastit en 1543, per butlla del papa Pau III (Alessandro Farnese) de 3-XII-1544, tenin l'àmbit jurisdiccional fins a Alzira, Bunyol, Aiginet i Montserrat d'Alcalà.
El primer prior va ser sant Francesc de Borja i d'Arago, primer marqués de Llombai, creador del noviciat, convent i nou temple, en memòria del seu matrimoni amb Elionor de Castro, dama portuguesa de l'emperatriu Isabel. Del gótic encara conserva la coberta amb volta de nervadura simple i cor, o la mateixa planta, d'una sola nau, tipus valencià rural, recoberta el s.XVII per esgrafiat barroc, amb escuts i ceràmica, llevada i reposada en part temps després.
El presbiteri fou pintat per Cardells, tot al voltant de la Sta. Creu. Hi ha obres de Llanos, Gil, Sales, Teruel, escola de López, Bonet, Bonacho, i altres. Capella feta el 1671, amb motiu de la canonització de sant Francesc de Borja per Innocenci X, d'una planta de creu llatina amb cúpula enrasada en panxa i teula àrab blava.
 
 
                                                                       
 
 
Les restes del claustre són importants, de rajola amb volta baixa d'aresta paredada. Fou estudi general dels dominics, per on van passar predicadors reconeguts i teòlegs afamats: sant Joan de Ribera, Sant Lluís Bertrán, el beat Joan Micó, fra Tomàs Maluenda, etc., i com noviciat funcionà fins al 25-VII-1835, quan fou dissolta la comunitat.
L'any 1850 l'alcalde donà el temple a l'arquebisbat, mitjançant el rector Francesc Pérez davant el notari Joan C. Espert. Recentmem ha estat restaurat el temple, claustre, torre, i soterranis.
 
 
 

Sant Francesc de Borja.

 
Estàtua en bronze al pòrtic eclesial, obra de Rausell, del 1968, cópia de l'existent a la Diputació.
 
              
                                                                                         
 

Cova de les Meravelles.

 
Amb estalactites i estalagmites, fou l'escenari de la llegenda del morisc Texixí amagat a la cova, que trobà el comte de Carlet Jordi de Castellví i altres. La història ens confirma que Texixí fou trobat a la mola de Cortes.
 
 
                                                                                 
 

Ermita de S. Antoni Abat.

 
Temple del s.XVII de reminiscències gòtiques, que no fou damnat a la guerra civil del 36-39, conservant-se intacte. Presbiteri barroc classicista, amb alguns retaules neoclàssics i imatges barroques, la de S. Antoni anònima, policromada.
La majoria d'altars, que són d'algeps, i imatgeria de mitjans del s.XIX, com el sant Bernadí, de 1869. Calvari típic valencià, dels segles XIII i XIV de taulells.
 
 
                                                                           
 

Besori.

 
Muntanya de 360 mts., poc espadada, fou vèrtex geodèsic per la triangulaciò cartogràfica d'Espanya, que hui dona nom a nombroses associacions culturals.
 
 
                                                                                                                                           
 
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31